Els gens són elements poderosos però NO determinants. Exceptuant poques excepcions, tenir uns o altres gens no implica una destinació. No és possible que després d’una anàlisi genètic un pacient surti de la consulta dient “estava escrit“, considerant que el seu destí és inalterable. Saber que posseïm un gen vinculat a una malaltia no implica, necessàriament, que el destí el portem escrit en els nostres gens, i que no puguem escapar al seu determinisme. Que un pacient entengui que els gens no són necessàriament una destinació, marca la diferència entra la seva paràlisi davant el diagnòstic i el seu empoderament per combatre-la. Saber que l’ambient juga un paper essencial en l’expressió dels gens vol dir que podem intervenir d’alguna manera, i intentar alterar l’ambient. Cal començar a explicar que el genoma no és un text sagrat, que no implica destí, sinó que l’organisme és producte de la interacció i la col·laboració del genoma amb l’ambient. Una cosa dinàmica i en continu canvi.