Pensem en els nostres cosins evolutius, els grans primats. Durant anys els científics van pensar que amb l’arribada dels genomes, desentranyar el que diferenciava a un humà d’un ximpanzé seria senzill, que es trobarien grans diferències genètiques entre ells, però no va ser així. El que es van trobar van ser dues seqüències pràcticament idèntiques. Els gens entre nosaltres i els ximpanzés són gairebé iguals. Les majors diferències que s’han trobat han estat a les regions no codificares adjacents als gens. És a dir, en el manual d’instruccions de com usar els gens. Les grans diferències entre nosaltres i un ximpanzé no són al text dels gens, sinó en la regulació dels mateixos. La seqüència amb la qual s’expressen uns i altres, i en quina quantitat, marquen la gran diferència. Els humans es van diferenciar de la resta dels primats perquè van aparèixer noves formes de regular els mateixos gens. Les mateixes peces, diferent manual d’instruccions.