Aquestes espècies es suposava que eren unes branques independents dins de la nostra evolució. Branques que s’havien diferenciat i que en un moment donat van desaparèixer. Una ramificació de l’arbre evolutiu sense continuïtat. Branques, que sempre s’han representat separades de la nostra. Això fan les branques en un arbre, es bifurquen i no tornen a ajuntar-se. No es fusionen. Així es pensava que funcionava l’evolució. Però aquesta visió està canviant.

Amb les dades que tenim avui, hauria de representar aquestes branques enredant-se una dins de l’altra. Els estudis no només indiquen que hi va haver transferència de gens dels neandertals cap als humans, sinó també dels humans cap a ells. L’evolució ha estat molt més complexa.

L’any 2018, en una cova siberiana del massís d’Altai, van trobar les restes d’una nena que va habitar la cova fa 90.000 anys. No era la filla d’uns neandertals ni d’uns denisovans, sinó que va tenir a una neandertal per mare i un denisovà per pare. La nena era un híbrid de primera generació. La seva troballa suggereix que la hibridació havia de ser una cosa freqüent i comú entre aquestes espècies. La mare, a més, no pertanyia al mateix llinatge de la resta de neandertals trobats a la cova asiàtica, sinó que estava molt més emparentada amb els llinatges europeus.