Aquesta troballa es va descriure en un estudi dut a terme per investigadors de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de la Universitat Pompeu Fabra. En l’estudi van utilitzar la intel·ligència artificial per analitzar els genomes de poblacions asiàtiques per localitzar i quantificar els fragments d’ADN dels altres homínids, neandertals i denisovans, amb els quals van conviure 40.000 anys enrere, i la sorpresa va ser trobar l’existència d’una tercera espècie amb la qual es van creuar els humans moderns.

Els investigadors van utilitzar la intel·ligència artificial per predir la demografia humana a partir de centenars de milers de simulacions de les seqüències analitzades. Cada simulació recorria un possible camí en l’evolució de la humanitat. El «deep learning» va indicar una simulació com la més possible entre totes. L’anàlisi concloïa que l’existència d’alguns fragments d’ADN no poden explicar-se per l’herència de neandertals i denisovans. Faltava una peça; un tercer grup d’humans. 

L’hominí de cos petit, anomenat Homo luzonensis, va viure a l’illa de Luzon fa almenys 50.000 a 67.000 anys.