Fa milers d’anys una variant genètica va ser afavorida per tenir els ossos més curts, causant una reducció de l’alçada humana i un major risc d’osteoartritis, donant lloc a éssers humans més baixets i menys mòbils. L’ estructura corporal més compacta, deguda a ossos més curts, podria haver afavorit als nostres avantpassats per a resistir millor a la congelació, reduint així el risc de fractures òssies ocorregudes per les caigudes. Aquest tret, doncs, causaria un avantatge per lidiar amb temperatures fredes i superfícies gelades, compensant així l’aparició d’artritis en l’edat avançada (després de l’edat reproductiva òptima). El gen seleccionat amb la mutació responsable d’això és el GDF5 amb una mutació de tipus SNP (rs4911178), ja que està involucrat en el creixement ossi i la formació de les articulacions.