La persistència de la lactasa és l’activitat contínua de l’enzim lactasa (LCT) a l’edat adulta. Atès que l’única funció de la lactasa és la digestió de la lactosa en la llet, en la majoria de les espècies de mamífers, l’activitat de l’enzim es redueix dràsticament després del deslletament. En algunes poblacions humanes, però, la persistència de la lactasa ha evolucionat recentment com una adaptació al consum de llet i productes lactis no humans més enllà de la infància. La majoria de les persones a tot el món segueixen sent lactasa no persistent i, en conseqüència, es veuen afectades per diversos graus d’intolerància a la lactosa en l’edat adulta. No obstant això, no tots els individus genèticament no persistents a la lactasa són notablement intolerants a la lactosa, i no tots els individus intolerants a la lactosa tenen el genotip de no persistència de la lactasa, ja que intervenen molts més factors a part del genotip. S’han associat almenys sis mutacions (polimorfismes d’un sol nucleòtid, SNP) amb l’expressió de la lactasa. Tots estan situats en una regió del gen MCM6 corrent amunt del gen LCT. Aquesta regió es considera una regió potenciadora de la transcripció del gen LCT. Aquestes sis variants es troben en diferents poblacions del planeta, en quines 3 regions creus que la persistència a la lactasa té una incidència més elevada?